Fitxes història de l'art SELECTIVITAT (PAU)

El jurament dels Horacis

Escrito por historiadelartpau 03-06-2016 en tema 3. Comentarios (0)

FITXA TÈCNICA:

Autor: Jacques-Louis David

Cronologia: Últim terç del segle XVIII (1784)

Estil: Neoclàssic

Tècnica i suport: Oli sobre tela

Dimensions: 3,30 m x 4,25 m

Localització: Museu del Louvre (París).


CONTEXT HISTÒRIC:

Per resumir l’època del Neoclassicisme en general: els finals del XVIII i principis del XIX van estar clarament marcats per dues de les revolucions més importants de tota la història: la Revolució Francesa i la Revolució Industrial, processos clau per engegar tota una sèrie de canvis en molts àmbits: política, economia, tecnologia, societat... L’enderrocament de l’Antic Règim va fer que la burgesia es situés al capdamunt, acabant amb la monarquia i creant el sorgiment d’una nova consciència nacional. Impulsats pel nacionalisme dels francesos, nous estats es confeccionaren arreu d’Europa i les colònies iniciaren també els seus processos d’independència. Els avenços tecnològics van propiciar el transport i les noves formes d’energia, de manera que cada cop un percentatge més alt de la població es concentrava a les zones urbanes, les ciutats.

ANÀLISI FORMAL:

El Jurament dels Horacis és un quadre d’un moment instantani, com si fos una fotografia, en el qual veiem a 3 soldats posats en fila amb el braç alçat cap a un quart home que els sosté les espases. A la part dreta del quadre s’hi troba un grup de dones entristides i un parell de nens. L’escena es situa en un espai arquitectònic.

Elements plàstics: En el quadre hi trobem un predomini del dibuix sobre el color. L’autor modela les figures amb formes clares i rotundes que recorden les escultures clàssiques. En els homes, la línia del dibuix tendeix a ser recta (els denota d’energia, decisió i fortalesa), mentre que les dones són dibuixades amb línies més arrodonides (accentua la seva falta d’ànim i forces) que són una perfecta recreació del modelat clàssic i escultòric dels cossos. Això es fa visible sobretot en les robes, que estan pintades amb la tècnica dels draps mullats.

En quant al color, no menys important, l’autor utilitza una gamma limitada de colors brillants però freds alhora, on dominen el vermell (que el trobem en els 3 grups del quadre i per tant, equilibra cromàticament la composició), el gris i l’ocre.

En el Jurament dels Horacis la llum es projecta des de l’esquerra i dona una sensació de proximitat dels personatges a l’espectador, mentre que el fons arquitectònic queda en la llunyania per la poca il·luminació que rep. Això reforça la sensació d’espai del quadre.

Composició: En quant a la composició el quadre és racional, simètric, equilibrat i tancat. El seu esquema compositiu és senzill i ordenat: les tres arcades del fons arquitectònic coincideixen amb els tres grups de personatges (germans, pare, dones). Hi ha, doncs, una perfecta integració de les figures en l’espai arquitectònic. L’ordre i equilibri es veu reforçat per les formes geomètriques (triangulars i rectangulars) que agrupen i distribueixen els personatges.

Diem que la composició és tancada ja que les línies de l’espai, es dirigeixen, en una perfecta aplicació de la perspectiva lineal, a les espases que sosté el pare. La profunditat també ve donada pel tractament de la llum que esmentàvem abans.

Ritme: En quant al ritme de l’obra, diem que presenta un dinamisme contingut. Això es deu al contrast de les actituds dels personatges: els cossos masculins estan tensos i el moviment de les seves vestidures contrasta amb el desmai de les figures femenines, que expressen dolor. El resultat és un dramatisme tens.

Temps: Encara que el moment que ens mostri sigui un instant (el jurament dels germans Horacis davant del seu pare), la seva voluntat és d’eternitat: mostra l’obligació dels ciutadans a sacrificar-se per la seva pàtria.

Estil: El Jurament dels Horacis és una pintura neoclàssica, un estil que sorgí com a reacció dels excessos del Barroc i el Rococó i que responia als gustos de la burgesia revolucionària. Es caracteritzava per l’evocació de la racionalitat, l’equilibri i l’harmonia dels temps grecoromans, i rebutjaven l’ornamentació supèrflua, cercant en canvi les versions simplificades de l’època grega. Aquesta obra de David, precisament, resumeix perfectament els trets de la pintura neoclàssica: Composicions ordenades i equilibrades, on la tendència per a situar els personatges es a fer-ho en un únic pla. El predomini del dibuix sobre el color (ús de tons freds), la inexistència de la decoració supèrflua, l’aplicació de la perspectiva lineal i la representació d’escenes i accions de caràcter heroic o moralitzant.

INTERPRETACIÓ:

Tema: El tema del quadre és de caràcter històric i llegendari: mostra l’instant en que els germans Horacis,  enfrontats amb els germans Curiacis  pel domini de la Itàlia Central, juren al seu pare defensar la pàtria.

Significat: L’elecció de l’autor per aquest moment, més que per tractar un fet històric o una llegenda, és per transmetre un missatge moralitzant: l’exaltació de l’honor, l’auto-sacrifici, la lleialtat, etc., per tal de ressaltar el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. David, no prescindeix de la tragèdia humana, i és per això que en el quadre hi apareix la mare dels germans Horacis tenint cura dels fills de Sabina, una germana dels Curacis (els enemics) casada amb un Horaci. D’aquesta manera el dramatisme de l’escena és major que en l’obra de teatre en la qual està basada, ja que en aquesta no hi apareixien aquests personatges. Tot plegat es resumeix al conflicte entre el deure i sentiment, i entre l’heroïcitat masculina contra la sensibilitat femenina.

Funció: Propagandística, ja que en ella es difon i exalta un valor moral. Per alguns autors, aquest missatge ha estat vist com un manifest de les simpaties revolucionàries que tenia David i com un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.

MODELS I INFLUÈNCIES:

Com totes les obres neoclàssiques, el major punt de referència de David és la cultura i l’art clàssic de Grècia i Roma. Tant des del punt de vista formal com temàtic. Tot i així, també percebem una influència de Caravaggio en el tractament de la llum i d’altres autors com Rafael i Poussin en la perfecció de la línia i l’ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques.

Per un altre cantó, el propi David va influenciar posteriorment a molts altres pintors neoclàssics. Un dels elements en els que més es fixaren fou la distinció emocional entre homes (plens d’energia) i dones (sensibles i adolorides).


El matrimoni Arnolfini

Escrito por historiadelartpau 03-06-2016 en tema 2. Comentarios (0)

FITXA TÈCNICA:

Autor: Jan Van Eyck.

Cronologia: 1434.

Estil: Gòtic flamenc.

Tècnica: Oli sobre fusta.

Dimensions: 82 x 59,5 cm

Localització: National Gallery (Londres).


CONTEXT HISTÒRIC:

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social. Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). Degut a les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar”, humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que tornaren la Fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.

Flandes era un feu de França que a finals del segle XIV va quedar unit al Ducat de Borgonya (situat entre França i Alemanya), si bé a mitjans del segle XV es desvinculà del vassallatge amb el rei francès.

Es tractava d’un territori amb un alt desenvolupament urbà, lligat al comerç amb fires, ports i tallers artesanals, especialment tèxtils. Ciutats com Bruges, Ambers, Gant... mantenien contactes comercials amb Itàlia, la Península Ibérica, Escandinàvia... En aquesta societat es confluïren una rica burgesia, que actuava com a mecenes d’art amb concursos artístics i literaris, i una cort ducal molt refinada. Per tant, es mesclaven l’espiritualitat cristiana medieval amb el realisme pràctic burgès.

ESTIL:

El Matrimoni Arnolfini és una de les obres més famoses del gòtic flamenc, sorgit a les ciutats burgeses de Flandes (Brabant, Gant, Bruges...) al llarg del segle XV. El flamenc va ser un corrent pictòric que suposà moltes novetats i una línia diferent a la pintora gòtica i renaixentista italiana. És considerat l’última etapa del gòtic, del qual encara en conservava trets tècnics, com l’ús de la taula en lloc del llenç, i temàtics, sobretot religiosos i espirituals. Aquest corrent s’interessà molt pels detalls i va impulsar la investigació de la perspectiva, a més de perfeccionar la tècnica del retrat i de reivindicar el paisatge com un tema pictòric. El flamenc és considerat l’estil inventor de la pintura a l’oli, i de l’art de la miniatura.

ANÀLISI FORMAL:

Ens trobem davant d’un quadre pintat a l’oli sobre taula, de dimensions reduïdes. En ell veiem a una parella en l’interior d’una habitació amb la finestra oberta, i el mobiliari típic d’un dormitori. La llum entra pel finestral i modela els personatges, creant una atmosfera brillant i lluminosa. En quant als colors destaca el predomini de torrats (vestit del nuvi), verds (vestit de la núvia), i vermells (cobrellit). Tot el quadre en conjunt està dotat d’una minuciositat i un detallisme extrems. Les figures (agafades de la mà) estan ben modelades, amb volum, i són d’un realisme molt superior a estils anteriors. Hi ha predomini de la línia sobre el color.

L’eix de simetria és clar en la composició i podem veure un intent de crear perspectiva, tot i que el resultat encara és molt rudimentari (diversos punts de fuga). Tot i així, l’efecte de profunditat i espai està ben aconseguit, en part gràcies al mirall convex de la paret del fons, que aporta tridimensionalitat a l’obra.

INTERPRETACIÓ:

El quadre està carregat d’elements simbòlics. Els esclops indiquen que els esposos estan descalços, i simbolitza que estan trepitjant “terra sagrada” (com Moisés al Sinaí). El llum del sostre tan sols té una única espelma encesa; simbolitza a Jesucrist, la presència del qual santifica als esposos. El marit aixeca la mà dreta com a jurament. La borla que penja de la capçalera del llit, juntament amb el vestit de la núvia, al·ludeix a la fertilitat. El gos que trobem a la part inferior simbolitza la fidelitat, i les fruites de sobre la taula són símbol tant de poder econòmic (eren d’importació), com de la innocència d’Adam.

El quadre estava destinat per a estances domèstiques i va ser encarregat per la mateixa parella, per simbolitzar la unió. Per tant, la seva funció és decorativa i commemorativa, ja que serví de testimoni de l’enllaç matrimonial.

Amb aquest quadre veiem com, trencant els esquemes dels períodes anteriors, l’art flamenc no només tractava temes religiosos, ja que en ell veiem a una parella (adinerada, això sí) que vol immortalitzar el moment de la seva contracció matrimonial.